Jaume Fuster - El plaer de pintar

                                                             El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Composició (acrílic damunt paper) 29'7x48 A una idea pescada per Internet hi he adaptat un paisatge que m'és familiar i que segurament molts reconeixereu. Una composició amb què he passat una bona estona. Aquí la deix.

COL·LECCIÓ DE VENTALLS  

                                                                         El plaer de pintar   (de Jaume Fuster)       Mercadejant (acrílic damunt paper) 29,5x22 També ho hauria pogut titular "els colors de la fruita", però ja eastà bé així. Una imatge prou coneguda que tots hem experimentat personalment. Anar al mercat, remanar i triar i carregar la cistella. La vida quotidinana que, al capdavall, és la més satisfactòria, precisament perquè és al nostre abast. I què més volem?

                    El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Coloms (acrílic damunt paper) 29'7 x 42 He volgut pintar aquest tema, per primera vegada, per tal de fer un present a un bon amic colomista. Els seus coloms són ben reals, d'aquells que tornen de centenars de quilòmetres enfora. Aquests que jo li he regalat, en canvi, no es mouran de la vasa que ell tengui a bo posar-los. Esper que li agradin.

                                                                             El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Les fueilles mortes (aquarel·la) 27'5x37'5 Mentre escolt la cançó immortal de Joseph Kosma i Jacques Prévert,  en la versió original d'Yves Montand, vaig pintant.  I vaig pintant a partir d'una bella imatge (com totes les seves)  de  Maria Gili Ginard , la magnífica fotògrafa  que alegra aquest racó amb les seves obres.  Gràcies, Maria!  En aquest cas, la temptació va ser indefugible,  i quan vaig veure aquesta fotografia  vaig saber que en volia fer una versió amb les aquarel·les,  i això és el que n'ha sortit.

  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Plaça del Carme (line&wash) 37,5x27,5 Aquesta és una perspectiva inèdita per a la majoria de gent del nostre poble. Ara, amb l'obertura de la nova plaça del Carme, podem veure prou bé la contrafaçana de l'església de Cala Rajada, amb l'absis que, des de la seva construcció, havia ocupat una part del carrer. Aquest és un punt de vista que ens permet tenir una idea més completa d'un edifici dissenyat per l'arquitecte Gabriel Alomar i que a mi sempre m'ha agradat molt. El trob amarat d'esperit mediterrani. Per la meva part, en la seva reproducció, he continuat amb la tècnica de ploma i rentat.