Jaume Fuster - El plaer de pintar

                                                                             El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Les fueilles mortes (aquarel·la) 27'5x37'5 Mentre escolt la cançó immortal de Joseph Kosma i Jacques Prévert,  en la versió original d'Yves Montand, vaig pintant.  I vaig pintant a partir d'una bella imatge (com totes les seves)  de  Maria Gili Ginard , la magnífica fotògrafa  que alegra aquest racó amb les seves obres.  Gràcies, Maria!  En aquest cas, la temptació va ser indefugible,  i quan vaig veure aquesta fotografia  vaig saber que en volia fer una versió amb les aquarel·les,  i això és el que n'ha sortit.

  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Plaça del Carme (line&wash) 37,5x27,5 Aquesta és una perspectiva inèdita per a la majoria de gent del nostre poble. Ara, amb l'obertura de la nova plaça del Carme, podem veure prou bé la contrafaçana de l'església de Cala Rajada, amb l'absis que, des de la seva construcció, havia ocupat una part del carrer. Aquest és un punt de vista que ens permet tenir una idea més completa d'un edifici dissenyat per l'arquitecte Gabriel Alomar i que a mi sempre m'ha agradat molt. El trob amarat d'esperit mediterrani. Per la meva part, en la seva reproducció, he continuat amb la tècnica de ploma i rentat.

       El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Esglesieta (line and wash) 37x28 He pintat unes quantes vegades el nostre Castell, des de distints angles. Temps enrere en vaig fer un a petició de la meva dona, na Maria Antònia, perquè ella volia el “seu” Castell. El problema va ser que, passat un temps, una amiga nostra va dir que li agradava i no vam tenir més idea que regalar-l'hi. Dies passats vaig començar aquest esboç per a després fer-ne un treball una mica més acurat, perquè na Maria Antònia no es quedàs sense, però el retolador va semblar que cobrava vida i no s'aturava de fer retxes, de manera que ho deix així, una mica tenyit d'aquest ocre un xic tardoral. Una mena de line&wash a la meva manera. Au!

       El plaer de pintar   (de Jaume Fuster)                                                            Prou! (tècnica mixta) 42 x 29,7 Els qui un dia tafanegin pels meus arxius (els meus fills i els meus nets, segurament) trobaran moltes estampetes que he pintat i que, en general, representen un món ideal, a la recerca de la bellesa. Però, ai las!, la bellesa, l'harmonia, són experiències subjectives i cadascú les abasta segons una percepció pròpia. En qualsevol cas, el món de les meves pìntures (natures mortes, paisatges, retrats, marines...) no és gens agressiu, ans al contrari, fins que el món que m'envolta m'impulsa a plasmar la crua realitat, no tan amable. Ja ho vaig fer amb motiu de la guerra d'Ucraïna i ara ho faig arran del desastre de Gaza. ...

      El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Llimones (acrílic damunt paper) 29'7 x 42 En tots aquests anys, ves per on, encara no m'havia llegut de pintar llimones, una fruita que tant de joc ha donat a la pintura al llarg dels segles. Però, tot arriba, i aqúi teniu les “meves” llimones, una mica agres si bé es mira. Abans, no hi havia casa que, en el corral, no tengués una llimonera. Les llimones van entrar a Europa, presumiblement pel sud d'Itàlia, cap al segle i aC, durant l'època de l'antiga Roma. L'origen exacte del llimoner no és del tot clar, i roman encara sota una mica de misteri; però es té la idea que les primeres llimoneres van créixer a les valls del sud de l'Himàlaia. El seu conreu més o manco massiu no es va produir a Europa fins a mitjans del segle XV.

                                                                       El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) N'Aladern - (acrílic damunt paper) 42 x 29'7 N'Aladern hivernenca, de quan la platjola és nostra. Na Maria Antònia passejant amb na Rita, la cussa que ens acompanyà més de nou anys i que tant trobam a faltar. Pinzellades d'un racó i una persona que tant m'importen.