Jaume Fuster - El plaer de pintar

  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Imatge de tardor (aquarel·la) 29'7 x 42 La nostra contrada és bàsicament pinar, permanentment verda. Els grocs, ocres i marrons de la tardor - la primavera d'hivern- els evocam bàsicament per mitjà d'imatges que ens arriben d'altres llocs. Com aquesta composició d'unes fulles a la finestra, que m'han semblat ben representatives i que he volgut pintar. De passada m'han vengut al cap uns versos de Joan Salvat-Papasseit, del seu immortal "Res no és mesquí": Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern - Primavera d'estiu. I tot és Primavera: i tota fulla, verda eternament. Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) De bon matí (acrílic damunt paper) 42 x 29'7 Des del camí des Murtar, de bon matí, un trajecte que faig assíduament i que, mirant cap al Castell, no hi ha cap dia que no em sorprengui. Bé, en realitat, a mi em continua sorprenent tot quant veig, tanta bellesa com ens surt a camí i que sovint ens passa per alt. O no. Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) En Jaume (aquarel·la) 29'7x42 Dies enrere vaig publicar el retrat  que havia fet de n'Eduard, el net major.  Ara arriba el torn del petit, en Jaume,  un tot terreny simpàtic i actiu  que, no està bé que jo ho digui,  és un nin molt guapo.  A poc a poc, el tema dels retrats  se m'està fent menys costa amunt,  i amb els nets no diguem,  és un guster.  Aquí teniu.

  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) N'Eduard (aquarel·la) 29'7 x 42 Tot i les meves limitacions com a retratista, els meus nets són una temptació en què caic adesiara. En aquesta ocasió ha estat n'Eduard, que he pintat a partir d'una imatge agafada durant el rodatge de "Mòpies", la sèrie de televisió en què ha tengut un paper protagonista. A ell li ha agradat, el resultat, i per a mi això ho és tot.

  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Botella (aquarel·la) 21x29'7 A vegades qued embadalit davant un paisatge que els meus ulls no poden abastar. D'altres, la meva mirada és absorbida per un petit objecte, per un detall, per la proximitat... I aquí en teniu una mostra, la petita ampolla, buida, deixant passar la llum, el món en primer pla. Un esbós fet d'aigua i pìgment. Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Un altre Castell (tècnica mixta) 39 x 25 Sens dubte, el nostre Castell, juntament amb el far, és el motiu que més vegades he pintat. De castells en tenc uns quants d'escampats arreu, fins i tot a l'estranger. Però, ai!, cap a ca nostra, i la meva dona me'n reclamava un amb insistència. Ara li ha arribat el torn, i en comptes de pintar una vista general de tota la murada, m'he decidit per aquest detall, amb la torre d'en Nunis i la capella. Na Maria Antònia n'ha seguit el procés de creació i li ha donat el vistiplau. Ja té el "seu" Castell i m'ha autoritzat a compartir-lo amb tots vosaltres.

  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Campanetes de jardí (tècnica mixta), 42 x 29'7 Just devora ca nostra hi ha una casa amb un reixat en què aquesta planta senyoreja i embelleix tot el redol. La Ipomoea indica (nom científic) és una planta, segons diu l'herbari virtual de la UIB, introduïda del continent americà com a ornamental, però que s'ha naturalitzat a molt llocs i ha colonitzat preferentment els marges dels torrents. I jo, en canvi, no tenc manera de fer-ne aferrar una. Sigui com sigui, he mirat d'aferrar aquesta a un dels meus papers, amb pinzells i pintura. Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Moixos (aquarel·la) 42 x 29'7 Setmanes enrere, al meu fill Pere li va descomparèixer el seu moix, en "Set", després de més de deu anys de tenir-lo. No n'ha sabut res més i totes les gestions i cerques han estat infructuoses. Tot un misteri. Però en Pere ben aviat va trobar substituts, en aquest cas na "Nou" i en "Vuit", membres d'una ventrada de la moixa de la meva filla, na Toti. Aquests dos elements, ara mateix, no tenen aturall, tot és juguera. Són molt graciosos. I a mi, clar, m'ha fet molta gràcia pintar-los. Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

    El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Pinzells (acrílic damunt paper) 22 X 39 Acabam de pintar l'escenari de les Festes del Carme i arreplegam: cubetes, regles, pots de pintura, pinzells..., I allà on uns hi veim coses, hi ha ulls que hi veuen uns composició fotogràfica. Com en Xisco Campins, capaç de convertir en art qualsevol detall. I clar, de la seva fotografia a mi m'ha faltat temps per a fer-ne la meva versió. La temptació era massa grossa. Gràcies, Xisco. Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

    El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Raïm de glicina (aquarel·la) 21x39 Fa unes setmanes vaig pintar l'arbust de la glicina que, a sa Tortuga, cada any ens regala una bellesa de flors. Ara hi torn, però amb el detall d'un dels raïms d'aquesta planta. Feina petita i de paciència, però molt agraïda. Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

    El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Glicina (tècnica mixta) 42 x 29'7 La glicina (Wisteria sinensis o Glycine sinensis), anomenada també anglesina, és una planta enfiladissa molt emprada en jardineria, apreciada per les seves flors abundants. Com altres coses que no cal anomenar, la glicina prové de la Xina, per bé que, com aquestes coses que no cal anomenar, avui es cultiva per tot el món. Nosaltres en tenim tres just devora la finestra de la cuina i quan floreixen fan goig de mirar. I, clar, arriba un dia en què dius, au, a pintar s'ha dit. I aquí teniu. Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

    El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Des de na Lliteres (guaix) 29'7 x 42 Vaig veure una fotografia que havia publicat la benvolguda Catia Nadal i tot d'una vaig saber que la volia pintar. El que n'ha sortit li fa poc favor, a la imatge original, però és una perspectiva nova per a mi i he passat molt de gust de reproduir-la. Aquí teniu. Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

    El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Es Carregador (guaix) 42 x 29’7 No és un racó, tot i tractar-se d'un lloc tan emblemàtic, que hagi pintat gaire. No oblidem que, segons en Miquel Llul, ens trobam gairebé al centre de l’Univers. I en aquest cas, encara, l'obra respon a l'encàrrec d’uns amics que, a la vegada, la volen regalar a una tercera persona. Esper que tant els amics com la receptora final hi estiguin conformes, i que vosaltres, amics meus, hi doneu el vistiplau. Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Més Son Moll (acrílic damunt paper-tela) 65 x 50 No és la primera vegada que pint aquest bocí de Son Moll, i sempre que ho he fet he prescindit de la presència dels hotels que envolten la platja. Als hotels els desitj llarga vida, però és evident que al paisatge li fan poc favor. Aquesta obra ha nascut a partir d'una fotografia que vaig pescar a la pàgina de Cala Ratjada Insider. Aquí teniu. Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Gambes (guaix) 29’7 x 42 Setmanes enrere, amb motiu d’una aquarel·la en què reproduïa uns molls, vaig confessar que, paradoxalment, donats els meus orígens, havia pintat poques espècies d’aquest rebost immens que és la mar. I que ho volia esmenar, pintant aquells peixos i crustacis més característics del nostre entorn. I aquí teniu, unes gambes rosades, les més populars i comuns entre nosaltres. Són les científicament anomenades ‘Aristeus antennatus’, que es troben entre els 100 i els 1.300 metres. Diria que les nostres pesqueres, que es coneixen i s’exploten des de finals dels anys 50 del segle passat, es troben a mitjan camí, cap als 600-800 metres de fondària. Esperem que, amb les mesures de protecció adients, se’n puguin pescar molts d’anys més. A qui no li agrada una gamba torrada? Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Murta (aquarel·la) 29'7 x 42 Aquesta és una aquarel·la que vaig pintar setmanes enrere per encàrrec d’una amiga que, a la vegada, volia regalar a una amiga seva, i per tant he esperat que li fes el lliurament per publicar-la. Diu l’herbari virtual de la UIB que “la murta és un arbust emblemàtic de la cultura mediterrània, associat a moltes tradicions i costums”. Record que, altre temps, per segons quines festes s’escampava murta pels carrers, i record també, de quan vaig fer nosa per la Banda de Música, aquell pasdoble “fallero” que tocàvem, “L’entrà de la murta”, del mestre Salvador Giner, inspirat precisament en el costum que acab de dir, també propi de València. "Els fruits de la murta, els murtons, són comestibles, les fulles tenen un aroma molt agradable i es poden utilitzar per a fer colònies. Floreix al principi de l'estiu fent unes flors blanquinoses que criden l'atenció en aquesta època de l'any".

  El plaer de pintar (de Jaume Fuster) Personatges (aquarel·la) 29’7 x 42 A partir d'una fotografia cedida per l'impagable mestre Antoni Flaquer “Coix” i que podríem situar cap al tombant dels anys 50-60 del segle passat, he pogut bastir aquesta aquarel·la. I tot i no ser jo un retratista, ni de prop, m'ha fet molta il·lusió, ja que es tracta de dos estimats personatges del meu moll de Cala Rajada: a l'esquerra, l'amo en Joan Alzina “Puig” (el vell), i a la dreta, el meu padrí, en Jaume Fuster “Pereandreu”, amb qui tant vaig conviure. La llampuga i els colors, totalment arbitraris, són cosa meva, ja que a la imatge original, a més de ser en blanc i negre, el peix no hi és. Ai, aquella Cala Rajada! Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

  El plaer de pintar (de Jaume Fuster) Molls (aquarel·la) 42 x 29'7 Encara que pugui semblar estrany,  donada la meva ascendència,  no he pintat molts de peixos.  Ara, però, volia esmenar aquest buit  amb una sèrie d’aquarel·les  amb algunes de les nostres espècies més conegudes.  I per fer-ho, començ pel moll  (o el roger, depenent de la zona geogràfica),  que és un peix ben apreciat a les nostres taules  i que sempre ha fet part de les captures  de les nostres barques, tant al bou com amb tresmall.  Qui és que no ha tastat un moll,  fregit, torrat o al forn?  Aquesta espècie és comuna a tota la Mediterrània,  però també a l’Atlàntic oriental,  des de la Mar del Nord fins al Senegal.  Bon profit! Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

  El plaer de pintar (de Jaume Fuster) Racó (guaix damunt paper) 42 x 29'7 Devora ca nostra no hi tenim un jardí, pròpiament, sinó una mena de zona selvàtica en la qual, tot sigui dit, ens sentim ben arrecerats. Una mimosa presideix aquest redol. Es tracta d'una planta d'origen australià i que, deixada anar a lloure, pot resultar invasora, així que s'ha d'anar en compte. En primer terme, una Polygala myrtifolia, una planta també exòtica, procedent de Sud-àfrica, coneguda popularment com Lletera del Cap. I jo, per variar, les he pintat, aquesta vegada amb guaix, un pigment molt proper a l'acrílic i l'aquarel·la però que gairebé mai faig servir, tot i les seves possibilitats. Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

  El plaer de pintar  (de Jaume Fuster) Partió (acrílic damunt paper) 42 x 29'7 Partió: línia divisòria de dues propietats. Abans, a fora vila, les partions es feien amb paret seca. Aquesta és la que, vorejant el torrent de sa Cala, ens separa dels veïnats de més a prop. La figuera que hi ha a l'altre costat i la mateixa paret m'han inspirat aquesta pintura i aquí la teniu. Qualsevol motiu és bo. Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

    El plaer de pintar  (de Jaume Fuster) Tassó (aquarel·la) 19 x 26'5 I aquí em teniu, entretengut fent aquesta miniatura, una manera com qualsevol altra de passar (perdre) el temps. Obra petita, però feinosa, i més amb les aquarel·les, aquí caic, aquí m'aixec. Al final, hom es queda tranquil, per una cosa: he fet el que he volgut, o pogut, i això, a la meva edat, no té preu.