Jaume Fuster - El plaer de pintar

El plaer de pintar Tango (pastel damunt paper) . Per a una persona a qui agrada molt el món del ball i la dansa, vaig traçar aquest pastel, ultraràpid, a partir d'una imatge que vaig "caçar"  a Internet.  Esper que la destinatària d'aquest  modest regal trobi reflectits els seus gustos personals.

El plaer de pintar Mimosa (2) (acrílic damunt paper) . La mimosa (1), que podeu veure  en aquest mateix blog, va fugir de les meves mans,  en una recent exposició. Com que agradava molt  a la meva dona, ara n'he pintada una altra,  per a compensar-la. Aquesta és per a ella.

El plaer de pintar Gorrió (aquarel·la) . Un altre ocell que ens és molt familiar: el gorrió,  trambé conegut com a pardal o teulader,  segons la zona lingüística.  No té problemes per viure  a prop de l'ésser humà,  i no s'arronsa si s'ha d'alimentar  de restes del que menjam nosaltres. 

El plaer de pintar Cadernera (aquarel·la) . "Això era i no era, bon viatge faci la cadernera, per tu un almud  i per jo una barcella" Així comecen moltes de les nostres rondalles, recollides per Jordi des Racó (Mossèn Antoni Maria Alcover). Aquest ocellet, de colors vistosos i d'agradable cantar, tan propi dels nostres boscos, també cria en captivitat i, a més, es pot creuar amb canaris, aconseguint-se mescles molt apreciades. I l'aquarel·la que acompanya aquest comentari és la meva modesta contribució a un ocell  tan nostre .

El plaer de pintar Rupit (aquarel·la) . Un de tants ocells que poblen els nostres boscos. Una au diminuta, preciosa, que es deixa veure especialment a l'hivern. Relativament abundant a les nostres contrades. Com tots els ocells, constitueix un bell motiu per a la pintura.

El plaer de pintar Brins (aquarel·la)   . A partir d'una fotografia de Serafí Lliteres Maçanet, reapareix un tema que és redundant en el que he fet en els últims temps. Les mans fent llata, els dits afegint brins, la més bella artesania de la palma com a icona també artística de les nostres contrades.

El plaer de pintar Neu al Castell (aquarel·la)   . D'una de les moltes fotografies  que publicà Cap Vermell  amb motiu de la nevada  del febrer del 2012,  m'he atrevit a fer-ne aquesta obra.  Es tracta d'una imatge  que no es repeteix cada dia  i que ens ofereix una car a  gairebé inèdita del nostre Castell.  No sé qui és l'autor  de la fotografia original,  però vagi aquí el meu agraïment  a l'anònim/a fotògraf/a.

El plaer de pintar Son Moll (acrílic damunt tela, 61 x 38 - emmarcat) A partir d'una esplèndida fotografia de Miquel Pastor,  una visió idealitzada de Son Moll.  Amb aquesta imatge ens feim la il·lusió  que el temps s'aturà  en algun moment del passat.  La "civilització" queda a l'esquena. Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a:  fusteralzina@gmail.com  

El plaer de pintar Fonoll marí (acrílic damunt paper-tela - 46'5 x 29 - emmarcat) Just davant la llotja del peix de Cala Rajada, cada estiu es produeix aquest petit miracle: el fonoll marí, fent honor al seu nom, floreix aferrat a les pedres del moll. No necessita terra, i només el salnitre sembla alimentar-lo. El moll es vesteix de flors i color i fins it tot les barques semblen somriure. Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a:  fusteralzina@gmail.com

El plaer de pintar Cap Vermell (acrílic damunt paper)   . Visió idealitzada del Cap Vermell i sa Cala, realitzada a partir d'una fotografia presa baixant del far. M'he permès la llicència de suprimir hotels i altres edificacions d'aquell espai que alguns, per mor de la nostra edat, hem conegut tal com veis a la pintura. Avui ja és tota una altra cosa.

El plaer de pintar Cossiols a la paret (acrílic damunt tela 60x20)   . A partir d'una de les moltes fotografies esplèndides de Catalina Lira, he fet un retall que s'adaptàs al tamany de la tela i he endegat aquesta composició. És el detall d'un carrer de Valldemossa, a l'estiu, un poble preciós que els seus veïns encara embelleixen més, omplint-lo de flors. Quina enveja! Els cossiols penjats a les façanes de les cases alegren la vista del vianant i constitueixen una característica valldemossina certament envejable.

El plaer de pintar Bignonia / Arbust de Pandora / Podranea ricasoliana (acrílic damunt tela 60 x 20)   . Aquesta planta tan comuna en els nostres jardins,  resulta que és originària de Sud-àfrica. I de tan comuna, jo no en coneixia ni el nom, i sempre n'havia dit "campanetes". Una fotografia d'un d'aquests arbusts que creix esponerós a ca nostra, m'ha estimulat a crear aquesta pintura. Esper que us agradi.

El plaer de pintar Adobant xarxes (aquarel·la, 37 x 26) Aquest és un tema entranyable per a mi:  és el record del meu padrí Jaume,  del conco en Tomeu "Ros"  i de tots aquells homes que,  des que era un infant,  han constituït la imatge més estimada  de la vida del moll de Cala Rajada. Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a:  fusteralzina@gmail.com

El plaer de pintar Sa Pedruscada, sortida de sol (acrílic damunt paper-tela)   . Tenc amics que són fotògrafs excel·lents, com ara en Paco Galian,  de qui ja he adoptat distintes imatges per als meus quadres. En aquest cas es tracta d'una sortida de sol,  just devora ca seva, a sa Pedruscada. La fotografia que inspira aquesta obra és una meravella,  i el meu resultat...  bé, es fa el que es pot.

El plaer de pintar Llata (aquarel·la) "Ses madones de sa llata" s'han erigit en una imatge coneguda, reconeguda i estimada de Capdepera. En el Mercat Medieval, cada any les podeu veure a la plaça de l'Orient, fent obra de palma, amb l'habilitat i la traça que donen els anys. Aquestes mans n'han fet moltes braces, de llata. Són unes mans que conec, i que segurament coneixerà més d'un visitant d'aquest blog. I aquest és el meu modest homenatge.

El plaer de pintar Hortènsia (acrílic damunt tela, 60 x 20) Poques coses que explicar, d'aquest quadre. És això, una flor, una imatge que vaig captar en el petit poble de Beget (Alta Garrotxa). Esper que vos agradi.

El plaer de pintar Es Pla d'en Cosset (aquarel·la) Des del carrer Centre fins al Castell, aquesta pujada esquerpa és coneguda com es Pla d'en Cosset, cosa que no deixa de tenir  un punt d'ironia molt gabellí. Sigui com sigui, constitueix un element urbà que tots coneixem i estimam, i a través del qual  ens atansam  sovint al Castell. I alguns, fins i tot, ens permetem fer-ne una pintureta.

El plaer de pintar Sa Comassa (acrílic damunt tela 73 x 54) Pujant al far de Capdepera, des de la punta de Cala Gat,  un cop que has deixat enrere es Faralló, et trobes aquest racó  conegut com sa Comassa. Té fama de bona pesquera  de calamars. Pictòricament, no té preu. És un lloc bellíssim. Si no h i ha calitja, al fons es veu Menorca.

El plaer de pintar Ram-finestra (aquarel·la) Tot dóna una certa impressió de decrepitutd: la pintura descloscada, un pot de vidre per a contenir el ram... Però la bellesa, les més vegades, la trobam en les coses senzilles, en allò més quotidià. Les flors acoloreixen l'entorn, i tot plegat s'omple de llum...

El plaer de pintar Roda (acrílic damunt paper) A partir de la fotografia d'una gran artista, Catalina Lira,  de la qual us recoman que visiteu la seva obra  en el Facebook, he endegat aquest acrílic que, si algun mèrit té, és el de la lluminositat. D'altra banda, a l'hora d'envestir qualsevol projecte, està ben clar que la suma d'elements heterogenis pot donar un resultat homogeni. Harmònic i tot.

El plaer de pintar Na Lliteres (aquarel·la) M'agrada mirar l'Agulla des de na Lliteres. De fet, tenc unes quantes obres  des d'aquesta perspectiva,  o  molt pareguda. I és que aquest enfocament permet contemplar un panorama verge, intacta encara, i vull creure que per molts d'anys.

El plaer de pintar Skyline (aquarel·la) Com que sóc d'aixecar-me prest, molts de dies, des de ca nostra,  veig sortir el sol  per darrere can March. I, em podeu creure, hi ha imatges difícils d'explicar, de tanta bellesa, i encara són més males de plasmar en una modesta aquarel·la. He fet el que he sabut.

El plaer de pintar Díngola (acrílic damunt paper) He pres com a referència una imatge de l'amic i gran fotògraf Miquel Pastor  (amb permís seu, naturalment). Una altra mostra dels elements patrimonials que tant van caracteritzar la Mallorca preturística i que avui,  lamentablement, va desapareixent sota el pes de la modernitat.

El plaer de pintar Mans (aquarel·la) Ses madones de sa llata ens han recordat qui som i d'on  venim. L'obra de pauma, altre temps decisiva per a l'economia local, s'ha tornat fer visible a Capdepera. Des d'una fotografia del concurs  del Mercat Medieval, organitzat  per l'Associació Cap Vermell, he volgut retre aquest modest homenatge a unes dones i una artesania molt nostres. Gràcies!

El plaer de pintar Sementer (acrílic damunt tela 65x50) El bocí de terra conrada, llaurada,  sense una herba, ja fa goig. No tot està perdut. Presidint l'horitzó, un garrover solitari, esponerós, una taca de color damunt un cel gris i amenaçador. És fora vila...

El plaer de pintar Talaia de Son Jaumell (aquarel·la) Els d'aquesta contrada la coneixem  popularment  com "es Telégrafo". Vista des de Cala Lliteres, com és el cas, dóna la impressió de fer part d'un paisatge immaculat, lluny de la mà de l'home. Però la realitat és que, a la nostra esquena, la "civilització" hi ha deixat una pejada sense miraments, sense prendre esment.

El plaer de pintar Cala Pi (aquarel·la) Una altra fotografia de Toni Server com a font d'inspiració. Un racó de Mallorca  - un de tants - que no conec i que això no obstant he volgut reproduir.  Ara, en tot cas, tenc moltes de ganes d'anar-hi, ni que sigui per saber si això que he fet s'apropa mínimament a una realitat que puc endevinar bellíssima. Coses de la pintura!

El plaer de pintar Sense títol (aquarel·la) Crec que el mèrit - i el centre - d'aquesta obreta, si és que en té cap, no rau en les pomes, ni en el plat o la botella, sinó en les tovalles, aquest primer terme en què ha estat un plaer treballar amb la llum i l'ombra. Reservar blancs, quan pintes a l'aquarel·la, és un repte apassionant.

El plaer de pintar Son Xerubí (aquarel·la) La casa de l'amic d'un amic. Son Xerubí, a Son Servera, és una d'aquelles cases característiques de la Mallorca interior, de quan els edificis s'inserien a l'entorn sense estridències, gairebé com un element més  de la naturalesa.