Entradas

Mostrando entradas de 2024
Imagen
       El plaer de pintar   (de Jaume Fuster)                                                            Prou! (tècnica mixta) 42 x 29,7 Els qui un dia tafanegin pels meus arxius (els meus fills i els meus nets, segurament) trobaran moltes estampetes que he pintat i que, en general, representen un món ideal, a la recerca de la bellesa. Però, ai las!, la bellesa, l'harmonia, són experiències subjectives i cadascú les abasta segons una percepció pròpia. En qualsevol cas, el món de les meves pìntures (natures mortes, paisatges, retrats, marines...) no és gens agressiu, ans al contrari, fins que el món que m'envolta m'impulsa a plasmar la crua realitat, no tan amable. Ja ho vaig fer amb motiu de la guerra d'Ucraïna i ara ho faig arran del desastre de Gaza. Modestíssima denúncia, perquè no tenim dret a tancar els ulls davant tanta ignomínia. És per dir prou. Basta!
Imagen
      El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Llimones (acrílic damunt paper) 29'7 x 42 En tots aquests anys, ves per on, encara no m'havia llegut de pintar llimones, una fruita que tant de joc ha donat a la pintura al llarg dels segles. Però, tot arriba, i aqúi teniu les “meves” llimones, una mica agres si bé es mira. Abans, no hi havia casa que, en el corral, no tengués una llimonera. Les llimones van entrar a Europa, presumiblement pel sud d'Itàlia, cap al segle i aC, durant l'època de l'antiga Roma. L'origen exacte del llimoner no és del tot clar, i roman encara sota una mica de misteri; però es té la idea que les primeres llimoneres van créixer a les valls del sud de l'Himàlaia. El seu conreu més o manco massiu no es va produir a Europa fins a mitjans del segle XV.
Imagen
                                                                       El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) N'Aladern - (acrílic damunt paper) 42 x 29'7 N'Aladern hivernenca, de quan la platjola és nostra. Na Maria Antònia passejant amb na Rita, la cussa que ens acompanyà més de nou anys i que tant trobam a faltar. Pinzellades d'un racó i una persona que tant m'importen.
Imagen
                                                                               El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Raïm 3 – (aquarel·la) 28'4 x 42                   No és la primera vegada que m'ocup d'aquest tema,  com han fet la majoria de pintors, en tot lloc i moment.  I és que el fruit de la vinya ha acompanyat la humanitat des de “sempre”.  A la Mediterrània se n'han trobat fòssils en sediments del Terciari,  és a dir, d'ençà d'1,6 milions d'anys com a mínim.  I amb el raïm, el vi, del consum del qual se'n té constància des de l'any 5400 aC.  I a mi que, sempre amb moderació,  em sembla la millor beguda del món,  pintar raïm m'és una manera de compensar  el plaer que aquest fruit em proporciona cada dia.
Imagen
                                                              Un altre llaüt (aquarel·la) 28x28 Un motiu que repetesc, però que, en aquest cas,  he pintat amb la idea de fer un present  a una persona estimada, a qui sé que agraden molt aquests temes.  Esper que no decebre-la.  I esper que vosaltres, seguidors d'aquest espai,  també hi doneu el vistiplau .  
Imagen
Moll (aquarel·la) 42 x 29'7 Després de setmanes de no agafar els pinzells, he tornat al "meu" moll, a partir d'una imatge que ja té un parell d'anys, de quan els llaüts de pesca amarraven a la part de la platja. No és la primera vegada, ni la segona, que pint una imatge del moll, però aquesta em feia ganes especialment pels colors tenyits per un sol de primera hora del matí.  
Imagen
  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Rosa (guaix) 22x37 Des de l'antiguitat, les flors han constituït un motiu indefugible en tots els períodes de la història de la pintura. A vegades, amb finalitats divulgatives (la il·lustració botànica), sovint amb mera aspiració artística, i mai, mai, podent superar el model. Seríem molt ximples si ens embadocàssim davant la pintura d'una flor, tenint al costat l'arquetip, l'original. I això no obstant, aquí em teniu, pintant flors, com s'ha fet sempre, i que com sempre no seran mai més que un pàl·lid reflex del seu model.