Jaume Fuster - El plaer de pintar

                    El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Coloms (acrílic damunt paper) 29'7 x 42 He volgut pintar aquest tema, per primera vegada, per tal de fer un present a un bon amic colomista. Els seus coloms són ben reals, d'aquells que tornen de centenars de quilòmetres enfora. Aquests que jo li he regalat, en canvi, no es mouran de la vasa que ell tengui a bo posar-los. Esper que li agradin.

                                                                             El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Les fueilles mortes (aquarel·la) 27'5x37'5 Mentre escolt la cançó immortal de Joseph Kosma i Jacques Prévert,  en la versió original d'Yves Montand, vaig pintant.  I vaig pintant a partir d'una bella imatge (com totes les seves)  de  Maria Gili Ginard , la magnífica fotògrafa  que alegra aquest racó amb les seves obres.  Gràcies, Maria!  En aquest cas, la temptació va ser indefugible,  i quan vaig veure aquesta fotografia  vaig saber que en volia fer una versió amb les aquarel·les,  i això és el que n'ha sortit.

  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Plaça del Carme (line&wash) 37,5x27,5 Aquesta és una perspectiva inèdita per a la majoria de gent del nostre poble. Ara, amb l'obertura de la nova plaça del Carme, podem veure prou bé la contrafaçana de l'església de Cala Rajada, amb l'absis que, des de la seva construcció, havia ocupat una part del carrer. Aquest és un punt de vista que ens permet tenir una idea més completa d'un edifici dissenyat per l'arquitecte Gabriel Alomar i que a mi sempre m'ha agradat molt. El trob amarat d'esperit mediterrani. Per la meva part, en la seva reproducció, he continuat amb la tècnica de ploma i rentat.

       El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Esglesieta (line and wash) 37x28 He pintat unes quantes vegades el nostre Castell, des de distints angles. Temps enrere en vaig fer un a petició de la meva dona, na Maria Antònia, perquè ella volia el “seu” Castell. El problema va ser que, passat un temps, una amiga nostra va dir que li agradava i no vam tenir més idea que regalar-l'hi. Dies passats vaig començar aquest esboç per a després fer-ne un treball una mica més acurat, perquè na Maria Antònia no es quedàs sense, però el retolador va semblar que cobrava vida i no s'aturava de fer retxes, de manera que ho deix així, una mica tenyit d'aquest ocre un xic tardoral. Una mena de line&wash a la meva manera. Au!