El plaer de pintar
                              (de Jaume Fuster)



Tribute to Jazz (llapis Caran d'Ache 4B) 29'7 x 42

A partir d'una imatge del fotògraf Eduardo Castillo, 
he fet aquest esbós d'un músic de carrer 
(on sovint podeu escoltar autèntics mestres). 
Un artista del jazz, 
la música per la qual sent autèntica devoció, 
com sabeu els que em coneixeu. 
Un modest homenatge a Ben Webster, Lester Young, 
Dexter Gordon, Charlie Parker, Joe Henderson, 
John Coltrane, Paquito D’Rivera...

Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: 
fusteralzina@gmail.com

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Imagen
  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Rosa (guaix) 22x37 Des de l'antiguitat, les flors han constituït un motiu indefugible en tots els períodes de la història de la pintura. A vegades, amb finalitats divulgatives (la il·lustració botànica), sovint amb mera aspiració artística, i mai, mai, podent superar el model. Seríem molt ximples si ens embadocàssim davant la pintura d'una flor, tenint al costat l'arquetip, l'original. I això no obstant, aquí em teniu, pintant flors, com s'ha fet sempre, i que com sempre no seran mai més que un pàl·lid reflex del seu model.
Leer más
Imagen
  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Lilium candidum (aquarel·la) 20x25 He fet aquest petit quadret a partir d'una imatge publicada per l'amic Paco Galian a "Cap Vermell", sense cap comentari per la seva part. Pel que he pogut escatir, es tracta de lliris blancs, una planta que tant podem trobar cultivada com assilvestrada, com és el cas, ja que la imatge original va ser captada devers el coll de Marina. Bé, aquí teniu.  
Leer más
Imagen
    El plaer de pintar                     (de Jaume Fuster)                                                                    Caquis (g uaix) 22'5 x 30 El caquier és un arbre procedent de l'Orient (Xina i Japó), on es conrea des del segle VIII. A Europa no hi arribà fins al segle XIX, però d'aleshores ençà el seu cultiu s'ha extès, especialment a Itàlia i a Espanya, molt intensament a la ribera del Xúquer (País Valencià), i actualment és una fruita molt apreciada. El caqui clàssic, de polpa tova, del qual molts en tenim alguna mostra dins l'hort, és de més difícil comercialització. Avui en dia, el que es ven a les fruiteries és la varietat Sharoni, anomenada popularment persimon, o vermell brillant, amb una textura més consistent i per això mateix més duradora, i per tant exportable. Només a l'esmentada comarca valenciana se'n produeixen més de 300.000 tones anuals. Els caquis són bons per a la salut de les persones, ja que contenen carotè i criptoxan
Leer más