Jaume Fuster - El plaer de pintar

  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Gambes (guaix) 29’7 x 42 Setmanes enrere, amb motiu d’una aquarel·la en què reproduïa uns molls, vaig confessar que, paradoxalment, donats els meus orígens, havia pintat poques espècies d’aquest rebost immens que és la mar. I que ho volia esmenar, pintant aquells peixos i crustacis més característics del nostre entorn. I aquí teniu, unes gambes rosades, les més populars i comuns entre nosaltres. Són les científicament anomenades ‘Aristeus antennatus’, que es troben entre els 100 i els 1.300 metres. Diria que les nostres pesqueres, que es coneixen i s’exploten des de finals dels anys 50 del segle passat, es troben a mitjan camí, cap als 600-800 metres de fondària. Esperem que, amb les mesures de protecció adients, se’n puguin pescar molts d’anys més. A qui no li agrada una gamba torrada? Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com

  El plaer de pintar   (de Jaume Fuster) Murta (aquarel·la) 29'7 x 42 Aquesta és una aquarel·la que vaig pintar setmanes enrere per encàrrec d’una amiga que, a la vegada, volia regalar a una amiga seva, i per tant he esperat que li fes el lliurament per publicar-la. Diu l’herbari virtual de la UIB que “la murta és un arbust emblemàtic de la cultura mediterrània, associat a moltes tradicions i costums”. Record que, altre temps, per segons quines festes s’escampava murta pels carrers, i record també, de quan vaig fer nosa per la Banda de Música, aquell pasdoble “fallero” que tocàvem, “L’entrà de la murta”, del mestre Salvador Giner, inspirat precisament en el costum que acab de dir, també propi de València. "Els fruits de la murta, els murtons, són comestibles, les fulles tenen un aroma molt agradable i es poden utilitzar per a fer colònies. Floreix al principi de l'estiu fent unes flors blanquinoses que criden l'atenció en aquesta època de l'any".

  El plaer de pintar (de Jaume Fuster) Personatges (aquarel·la) 29’7 x 42 A partir d'una fotografia cedida per l'impagable mestre Antoni Flaquer “Coix” i que podríem situar cap al tombant dels anys 50-60 del segle passat, he pogut bastir aquesta aquarel·la. I tot i no ser jo un retratista, ni de prop, m'ha fet molta il·lusió, ja que es tracta de dos estimats personatges del meu moll de Cala Rajada: a l'esquerra, l'amo en Joan Alzina “Puig” (el vell), i a la dreta, el meu padrí, en Jaume Fuster “Pereandreu”, amb qui tant vaig conviure. La llampuga i els colors, totalment arbitraris, són cosa meva, ja que a la imatge original, a més de ser en blanc i negre, el peix no hi és. Ai, aquella Cala Rajada! Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a: fusteralzina@gmail.com