El plaer de pintar 

               (de Jaume Fuster) 

 


                                                               Caquis (guaix) 22'5 x 30


El caquier és un arbre procedent de l'Orient (Xina i Japó), on es conrea des del segle VIII. A Europa no hi arribà fins al segle XIX, però d'aleshores ençà el seu cultiu s'ha extès, especialment a Itàlia i a Espanya, molt intensament a la ribera del Xúquer (País Valencià), i actualment és una fruita molt apreciada. El caqui clàssic, de polpa tova, del qual molts en tenim alguna mostra dins l'hort, és de més difícil comercialització. Avui en dia, el que es ven a les fruiteries és la varietat Sharoni, anomenada popularment persimon, o vermell brillant, amb una textura més consistent i per això mateix més duradora, i per tant exportable. Només a l'esmentada comarca valenciana se'n produeixen més de 300.000 tones anuals. Els caquis són bons per a la salut de les persones, ja que contenen carotè i criptoxantina, ambdós amb activitat de provitamina A. També tenen un alt contingut en vitamina C. Són rics en potassi, sucres i glucosa. La seva activitat antioxidant té efectes beneficiosos que disminuïxen el risc de certes malalties degeneratives (càncer, cataractes, problemes cardiovasculars, etc.). És una bona fruita per a combatre la diarrea i la colitis. Així que ja ho sabeu, a menjar caquis s'ha dit, però com que aquesta fruita compareix a la tardor i justament ara acabam d'entrar a l'hivern, de moment conformau-vos amb aquests que jo he pintat, no tan bons com els reals, clar. Els meus ni tan sols són comestibles.


Si us interessa aquesta obra, em podeu contactar a:
fusteralzina@gmail.com

 

 


Comentarios

Entradas populares de este blog